El risc a la Salut Pública

Por Javier Segura del Pozo
Médico salubrista

(Traducción al catalán: Dolors Barmona. Texto original en castellano: El Riesgo en Salud Pública, accesible pinchando sobre el título)

 L’origen de la salut pública va lligat a la reducció de l’incertesa i de la por, és a dir, a la seguretat. La inquietud generada al segle XIX entre les classes dirigents, pel creixement de les ciutats, secundàries a la revolució industrial, amb les seves conseqüències de problemes d’higiene pública i aglomeracions de les noves classes treballadores, fa que es plantegi la necessitat que les ciutats tinguin funcionaris, normatives i politiques de salut pública1

[1].

La higiene pública, la medicina social o la salut pública (els diferents noms que adopta aquesta àrea de coneixement i intervenció al llarg de la seva història), tindran dues funcions molt relacionades: prevenir i controlar l’aparició d’epidèmies i vigilar els costums perillosos atribuïts a les classes “necessitades” (alcoholisme, violència, degeneració, desordre moral, etc.), proporcionant, a més, pautes de conducta higiènica mitjançant l’educació i els estímuls positius i negatius per al canvi d’hàbits (accés, o no, a prestacions sanitàries i socials)[2].

 precipicio

 Risc. Font: afilladomar.blogspot.com

El control de les principals malalties infeccioses, cap a mitjans segle XX, va desplaçar la funció de policia sanitària i la implicació de la salut pública i la higiene i planificació urbanes en un segon pla. Al minvar la por a les epidèmies, els metges ja no érem tant necessaris en tant a disciplinar la ciutat. Els problemes de salut eren diferents (malalties cròniques, cardiovasculars i càncer) i no estaven relacionats amb la microbiologia. A més, el repte de combatre aquestes noves plagues o “epidèmies” amb les eines clàssiques farmacològiques es mostrava ineficaç.

Des d’una concepció determinista de la malaltia en què, mitjançant la microbiologia es buscava “la causa” de la malaltia (el microorganisme), es passa a una concepció probabilística basada a estimar la probabilitat en què la presència o absència d’un factor (el factor risc) influeixi en l’aparició d’un esdeveniment (la malaltia o el problema de salut). És a dir, es passa de concebre el risc com sinònim de perill, a estimar la probabilitat que aquest perill esdevingui: el risc com a probabilitat. S’incorpora el concepte de risc de l’estadística de probabilitats, s’estreny la relació existent prèviament entre l’estadística i la salut publica (ambdues relacionades amb l’Estat) i s’inicia la relació entre estadística i medicina clínica (epidemiologia clínica)[3].

 prima-de-riesgo

Des d’una concepció determinista de la malaltia es passa a una concepció probabilística basada a estimar la probabilitat en què la presència o absència d’un factor (el factor risc) influeixi en l’aparició d’un esdeveniment

L’associació (estadística) cada vegada més clara, de les malalties cròniques als estils i condicions de vida, porta a la necessitat d’intensificar la prevenció sobre aquests problemes de salut i de promocionar estils i condicions favorables a la salut. Després d’una fase en què es comprova la seva resistència a ser controlades, aquestes malalties, des d’estratègies individuals de consell i educació sanitària, reuneixen cada vegada més evidències de la determinació social dels factors de risc[4]. La necessitat d’estratègies poblacionals per incidir sobre aquests determinants socials i ambientals, torna a considerar l’ordenació de la ciutat i les formes i condicions socials de vida en l’agenda sanitària[5].

La realitat és que, actualment, EL RISC s’ha convertit en un concepte central de la salut pública. Els salubristes mesurem el risc d’emmalaltir o morir d’una població determinada. En base a les mesures de risc de morir, en cada grup d’edat, estimem i comprarem l’esperança de vida dels habitants d’un barri o d’un país respecte a un altre. Aïllem i identifiquem factors de risc com el consum de tabac, la hipertensió arterial o l’obesitat. Definim conductes de risc (per exemple les relacions sexuals sense ús de preservatius) i fins i tot etiquetem a col·lectius com “grups de risc” i “poblacions de risc”. Juguem un paper important en la nostra postmoderna societat del risc[6].

Amb l’autoritat científica i el prestigi social amb les quals la societat sempre ha investit la medicina, la salut pública es permet definir quines serien les conductes més adequades per a què la població eviti o minimitzi aquests riscos. És a dir, de la mateixa manera que va passar en els seus orígens al segle XIX, la salut pública torna a crear una normativitat amb una gran influència en les conductes i usos socials d’una part important de la població[7]. Normativitat que és reverberada pels mitjans de comunicació, conscients del gran interès públic que generen les notícies i continguts relacionats amb la salut, la cura pel cos i la cerca de la bellesa.

Les nostres revistes, les nostres emissores de ràdio i els nostres televisors s’omplen de continguts i programes que sensibilitzen la seva audiència sobre els riscos per a la salut i sobre com evitar-los. Els nostres gimnasos i parcs s’omplen de persones suant, corrent i caminant enèrgicament, no només per motius estètics, sinó per calmar la preocupació que genera el risc d’emmalaltir. Aquesta preocupació s’estén a l’hora d’escollir els aliments que menjarem o el veïnat on ens instal·larem. També a assegurar-nos l’accés i la qualitat dels serveis mèdics.

No obstant això, la població està menys preocupada pels efectes en la salut que tindran per l’educació rebuda, per les seves condicions de treball, per la possibilitat de mobilitat social dels seus fills o per les politiques actives d’ocupació que desenvolupen, -o no- els seus governants. No dic amb això, ni molt menys, que no els preocupin aquests temes, sinó que sovint no associen aquesta preocupació a l’efecte sobre la seva salut. És a dir, en la nostra societat, el risc per a la salut està més associat a les conductes individuals (especialment les relacionades amb l’activitat física, amb l’alimentació, amb el consum de tabac, d’alcohol, l’ús del preservatiu, etc.), a l’accés a la sanitat i als riscos ambientals (contaminació atmosfèrica, radiacions, etc.), que a determinants socials de la salut (classe social, nivell educatiu, condicions de treball i de vida).

Tot i que, com hem esmentat anteriorment, cada vegada hi ha més evidència epidemiològica que els “factors de risc més proximals”, definits per conductes individuals o l’exposició a factors ambientals en llocs de residència o treball estan determinats per aquests altres “factors de risc més distals” (determinants socials de la salut) i que les desigualtats socials determinen intensament el risc d’emmalaltir. Conseqüentment, des d’una perspectiva global de les desigualtats socials[8], els riscos principals per a la salut són els país i la família on naixem, i els principals remeis per superar aquests riscos son l’emigració i la mobilitat social.

Per què existeix aquesta dicotomia o deformació en la percepció dels riscos per a la salut, per part de la població? A risc de ser excessivament esquemàtic i simplista, direm que està relacionat amb la pervivència de la dominància d’una visió reduccionista, biomèdica i individualista de la malaltia en la medicina, que prioritza un tipus d’investigació i d’intervenció més clinicoindividual. També amb una emissió de missatges i argumentaris des dels poders públics, als que els convé ressaltar la responsabilitat individual en la preservació de la salut.. Assumint, de manera poc habitual (els nostres governants) la seva responsabilitat en la salut col·lectiva, per l’impacte que tenen en la salut unes i altres polítiques públiques i per la importància que tenen les desigualtats socials en l’estat de salut d’un país

I finalment, els nostres mitjans de comunicació, que apuntalen aquestes visions individualistes de la salut o assimilen salut a sanitat, fent-se, intencionadament -o no-, portaveus d’aquesta melé en què està barrejada la por o la preocupació per emmalaltir o morir, amb la por de no poder pagar els medicaments i el metge i la preocupació per envellir, perdre la bellesa i deixar de ser objecte de desig.

……………….

Este artículo se escribió el 22 de febrero de 2013 por encargo  del Institut d’Estudis de la Seguretat (IDES) de Cataluña, en cuya web (en el apartado “l’Opinió de l’Expert”) se editó en marzo 2013: El risc a la salut pública. Traducción: Dolors Barmona.


[1] Michel Foucault. Historia de la medicalización. Capitulo 7 de “La vida de los hombres infames. Ensayos sobre desviación y dominación”. Editorial Altamira.

[2] Javier Segura del Pozo. De la policía sanitaria a la promoción de la salud: aplicación del orden establecido o custodia del derecho a la salud. Blog “Salud Pública y algo más”. 24 Marzo 2012. http://www.madrimasd.org/blogs/salud_publica/2012/03/24/133180

 [3] Naomar de Almeida-Filho. La ciencia tímida: ensayos de deconstrucción de la Epidemiología. Lugar Editoria:. Buenos Aires, 2000

 [4] Commission on Social Determinants of Health. Closing the Gap in a Generation. Health Equity through action on social determinants of health. Geneva: World Health Organization, 2008. http://whqlibdoc.who.int/publications/2008/9789241563703_eng.pdf

 [5] Comisión para Reducir las Desigualdades Sociales en Salud en España: Avanzando hacia la equidad. Propuesta de políticas e intervenciones para reducir las Desigualdades Sociales en Salud en España.. Dirección General de Salud Pública y Sanidad Exterior. Ministerio de Sanidad y Política Social. Mayo 2010.

 [7] Deborah Lupton. Risk. Routledge: Londres, 1999.

[8] Brando Milanovic. “Los que tienen y los que no tienen: una breve y singular historia de la desigualdad global ” Alianza Editorial. Madrid. 2011.

Anuncios

Un pensamiento en “El risc a la Salut Pública

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s